Ja m'he acabat el "Dillatari". És un dels llibres que més gaudi m'ha provocat, darrerament. És un llibre que escriu. Literatura de l'escriptura que xoca -i es mescla- amb la vida.
"Jo escric per a un lector invisible que té les faccions mesclades de tots els autors que estim.
Encara que
mai no em llegís ningú,
també escriuria.
Vici secret,
passió mortal, estic
fet de paraules.
Des que tenia deu anys i vaig descobrir la poesia, sempre he viscut la literatura com una passió obsessiva, lúcida i devoradora.
Jo no sóc escriptor; vull ser literatura."
Ponç Pons, "Dillatari", ed. Quadrens Crema, 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada