Les coses estan difícils. En general i en concret. Si hom vol publicar pel mètode tradicional (paper contra paraules) ho té difícil. La contracció econòmica (i editorial) ha provocat, entre moltes altres coses, un augment de les obres presentades als premis literaris. I la qualitat. De manera que és totalment excepcional que s'arribe a la fi de les deliberacions amb diverses obres candidates i possibles guanyadores. De manera que el veredicte final es fa, necessàriament, injust. Guanye qui guanye i es quede qui es quede a les portes, la decisió comporta una injustícia perquè gairebé sempre haguera pogut guanyar una altra obra.
Crec que és bo saber-ho i tenir-ho present. Tant qui ha guanyat el premi com qui no. De vegades la línia divisòria no hi és. I no hi ha solució, trobe.
No sabria com s'ha d'arreglar. No ho sé. Però algun premi es podria reconvertir en subvenció a una col·lecció de poesia... O...
De tota manera, la poesia continua amb la seua producció perquè mentre hi ha vida, hi ha poesia. Es premie o no. Es publique o no.
1 comentari:
Home, tens raó, és veritat que el veredicte serà injust perquè els premis sempre reflecteixen les opinions del jurat, no les del públic. Som molts els que escrivim poesia perquè vulguem fer-ho, sense pensar que els nostres poemes guanyaran premis. Així es feia des de fa molts segles - a banda dels poetes de la Cort, que rebien diners per escriure. Seria molt bona idea llevar premis i donar eixida en llibres a més poetes i les seues obres.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada