Aquest és el nom de la col·lecció de poesia de l'editorial Germania. Una editorial que juga amb la impressió digital per viure. Però això no és ara el que m'interessa, sinó en el fet que, així com estan les coses, és una oportunitat per a donar paper a veus noves i necessàries.
Hi han aparegut textos interessants des d'"Envers" de Josep Antoni Alfonso, tot passant per "Obaga" de Salvador Lauder o "De blanc setí" de Sandra Domínguez o "55 maneres de mirar València" de Francesc Mompó, fins arribar a "La farina que admeta" d'Alba Camarasa, de moment (el blog de Manel Alonso en parla sovint).
Voldria aprofitar per comentar que, pel que li he llegit, Alba Camarasa em sembla una de les poetes valencianes més prometedores que tenim. I que m'alegre moltíssim que vaja publicant. I apunteu-vos el nom. Per a seguir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada