Ahir dissabte l'Ajuntament de Beniarjó es va quedar menut per a tanta gent com va assistir al lliurament del premi. Un goig.
Va començar l'acte amb la presentació, per part de Ricard Garcia,membre del jurat, del llibre guanyador de l'any passat: "Belleses arbitràries" de Carles Miret Estruch, un sorprenentment madur primer llibre i una molt bona presentació.
Després, Gabriel Garcia Frasquet, va fer de mantenidor amb un emotiu -amb tocs d'erudició- discurs sobre la pervivència espiritual d'Ausiàs March a Beniarjó. Magnífic.
I, amb posterioritat, es lliurà el premi d'enguany a Antoni Xumet per "Estígia". El primer mallorquí -hi ha hagut un eivissenc- en 33 anys. "Estígia", com indica el títol, és un dens i breu poemari que reflexiona pels voltants de la mort. Que no exactament sobre la mort.
L'acte el va cloure l'alcalde amb un parlament.
A destacar la quantitat sorprenet de gent que hi va assistir i l'altíssima qualitat de les obres presentades. Altíssima. Una llàstima no poder premiar tres o quatre llibres.
I el centre de tot això era la poesia, de manera que ací farem el mateix. Posarem un poema del llibre acabat de publicar i un altre del guanyador d'aquest any:
De menuda t'agradava menjar magranes.
Intentava recordar totes les magranes:
sobretot les menjades, però també les penjades,
les tendres, les madures i esclatades,
les caigudes a terra...
Podia arribar a veure'ns tots dos,
menjant la mateixa magrana.
Però l'instant et pertanyia.
- Carles Miret Estruch, "Belleses arbitràries", ed. 3i4, 2013.
I del guanyador d'aquest any, el poema 38:
Tenim un déu
d'acord a la nostra por.
- Antoni Xumet, "Estígia" (per a publicar-se el 2014).
I un record per a Joan-Baptista Campos, que també va guanyar aquest premi l'any 2000 amb un llibre molt impressionant: "La sang".
3 comentaris:
M'encanta saber que tot va anar tan bé. Gràcies per donar-ne notícia. Beniarjó és un poble gran, i pot sentir-se ben orgullós per la tradició literària que atresora, i pel premi literari que el manté dintre de l'actualitat literària de més prestigi.
Tot el planter que hi anomenes (Ricard, Carles, Gabriel, Antoni Xumet...) són valors de primera classe. No m'estranya que tot hi anara de categoria. Enhorabona a tots els qui ho féreu possible.
Ei..., que quasi se m'oblida. I moltes gràcies també per recordar l'estimat Joan B. Campos.
També l'alcalde, en acabar l'acte, em va comentar que volia dedicar-li un record a Joan Baptista però amb el tràfec se li va passar.
La gràcia és que amb i en els versos es pot seguir de conversa amb ell.
Publica un comentari a l'entrada